L’estació de Sant Cugat té la peculiaritat de donar accés a andanes per quatre punts diferents (dos a l’ascendent i dos mes a la descendent), i permetre el pas entre andanes per un passadís inferior accessible mitjançant escales. Ha estat del tot prioritàri mantenir el nivell d’accessibilitat i concentrar els sistemes de control tarifàri i d’expedició de títols dins d’un itinerari lògic evitant canvis de nivells innecessaris o recorreguts excessius.

L’escala com a únic element d’accés, no és apte per fer front a la demanda d’accessibilitat. Cal afegir d’altres elements, com rampes o ascensors que, pel seu desenvolupament, exigeixen reformes estructurals de certa envergadura. La situació d’aquests elements resol l’accessibilitat, però també s’ha d’adaptar a la tipologia i edificacions existents. Així s’evita segregar els nous accessos, i conseqüentment, no discriminar les persones que els utilitzen.