El conjunt edificat de Vall de Núria és una mostra de l’arquitectura eclèctica dels anys 40. S’organitza a partir del Projecte d’ordenació de l’arquitecte oloti Josep Danès i Torres en una organització en “U” presidides per Església del Santuari que allotgen els diferents serveis turístics i hostalers.

Una recent restauració del conjunt planteja la necessitat de dotar al complex d’una nau de serveis generals on situar magatzems, tallers, garatges de màquines trepitja-neus i utillatges necessaris pel manteniment del conjunt i l’entorn d’influència, tot i que les normes d’ordenació especifiques de Vall de Núria limiten la construcció de noves edificacions.

Els criteris de disseny incideixen en la integració volumètrica en el conjunt edificat tot hi adaptant-los als requeriments d’us (en quant a volumetría i accesibilitat) i a solucions constructives que afavoreixin la rapidesa de la construcció, doncs les condicions climatològiques només permeten construir durant els mesos d’estiu.

L’edificació es planteja com a substitució de terres, acordant la cota d’alçària de sostres amb els nivells existents a la zona nord. Amb tot, el gàlib necessari per l’accés de les màquines trepitja-neus fa aparèixer una façana de 6 m. d’alçària que serà l’element més expressiu del projecte.

La reducció mínima del volum edificat i la uniformització dels elements construïts que es manifesten a l’exterior, han estat les premises adoptades, manifestant els elements constructius des de les seves pròpies característiques.

El cobriment es resòl amb el sistema de coberta invertida sobreposant-hi el gruix de terres necessari per tal de que hi germinin espècies vegetals autòctones i un lluernari longitudinal que expressa la condició d’edifici soterrat.

S’han uniformitzat els materials d’acabat exterior, utilitzant únicament la fusta (taulells fenòlics contraxapats) en el revestiment de façana i a la part opaca del lluernàri i aplacat amb pedra natural al mur de contenció que apareix per sobre la rasant.