L’edifici de l’estació es sotmet a la lògica del traçat ferroviari. s’expressa per la mínima construcció necessària per allotjar els serveis ferroviaris i pels viatgers, i un gran “paraigua” transparent que porta la llum del sol fins a les andanes a través d’un gran pati que forada la llosa de cobriment. s’insisteix en reconèixer l’estació com a edificació singular.

L’estació es situa pròxima a on ha estat sempre. els usuaris del ferrocarril de Vic seguiran anant a buscar el tren al mateix lloc. la intermodalitat s’aconsegueix mitjançant l’evident proximitat de tres edificis: estació de ferrocarril, estació d’autobusos i aparcament soterrani.